Disseny i Creació de Materials Educatius

L’últim tema que vam treballar a la sessió d’habilitats comunicatives va ser els requisits que calen per crear i dissenyar materials educatius.

Aquests materials educatius són en format digital i a l’hora d’elaborar-los cal tenir en compte els diferents tipus d’aprenentatge que poden tenir els alumnes: doer (pràctica), feeler (sentiments), thinker (anàlisi i raonament) i observer (observant, imatges vídeos, etc.).

El docent, en el moment què vol dissenyar-los ha de saber els resultats que vol obtenir, quin material utilitzarà (buscar recursos que ja estan fets per crear el propi material), escollir la metodologia que faciliti l’adquisició de l’aprenentatge i també saber adaptar-ho a la situació i context en el que es trobin.

Aquesta feina que exerceix el professor o docent es pot dividir en 7 parts: definir el tema; establir els objectius que volen aconseguir; plantejar qüestions essencials que hauran de saber respondre els alumnes; escollir el tipus d’activitats per a que els alumnes assoleixin l’aprenentatge; trobar un recurs que s’adapti a les activitats plantejades i un cop trobat fer-les; per últim fer una autoavaluació del material creat per a comprovar que funciona i si compleix i respon als objectius prèviament establerts.

També vam tenir un primer contacte amb el que són les OER o REO (Recursos Educatius Oberts). Es tracta de tots aquells recursos lliures i totalment gratuïts de la xarxa, que podem fer servir per a aplicar-los en l’àmbit educatiu, tant per ensenyar, per aprendre com per fer recerca. Donat que són recursos lliures i hi pot accedir tothom, també s’han de poder reescriure, modificar, adaptar i compartir per a que tothom disposi d’aquesta informació.

Una cosa a tenir en compte d’aquests recursos són els aspectes legals, ens hem d’assegurar que tot allò que fem servir tinguin la llicència Creative Commons, per a assabentar-nos de la finalitat que tenen i, per tant, saber si estem autoritzats a utilitzar-los per als nostres fins.

Pensem que és molt interessant aquest nou enfocament de com crear materials en format digital ja que, es poden treballar molts de conceptes de manera més innovadora i creativa. En quant als recursos educatius oberts, creiem que són una manera d’apropar el coneixement a totes les persones. Com a futures educadores pensem que tota aquesta informació ens serà molt útil i pot ajudar-nos en la nostra tasca educativa.

Anuncios

The Flipped Classroom

Durant la última sessió d’Habilitats Comunicatives vam donar el tema “The Flipped Classroom” que vol dir “La Classe Invertida”. Com tota proposta educativa podem trobar-hi pros i contres. Lo més curiós va ser la forma en què ho vam descobrir, i va ser mitjançant una metodologia dinàmica basada en un debat, on la meitat de la classe argumentava a favor del Flipped Classroom i l’altre meitat en contra (hi estiguessim en el fons d’acord o no).

La idea d’aquesta proposta d’aprenentatge es basa en escoltar o llegir una sèrie de materials de contingut teòric, triats pel professor (vídeos, llibres físics, powers, etc) que l’alumne haurà d’assolir sol, o amb companys, però fóra de l’àmbit escolar.

La tasca de l’alumne dins l’aula és resoldre els dubtes que hagin aparegut sobre els documents manats pel professor. I per altra banda, fer les activitats amb els companys en un ambient més cohesionat i dinàmic on el professor és l’acompanyant.

Trobem què és una estratègia bastant factible donat que el professor no té un paper superior dins l’aula sinò de guia, això és un fet que motiva als alumnes a participar i a divertir-se durant l’aprenentatge, ja que la classe es transforma en una dinàmica més flexible. El professor dedica més atenció als alumnes i ajuda de manera individualitzada, resolent els dubtes i les necessitats específiques de cadascú, proporcionant confiança i comunicació. Una altra cosa a favor és que pot avaluar amb més precisió.

El que hem pogut comprovar, és que tot i estar d’acord amb aquest sistema d’ensenyament, a través del debat a classe hem sigut capaces de trobar-hi inconvenients, com per exemple: el tema de recursos, donat que gairebé tot el material seria donat per internet. Ja hi comptem amb què hi ha biblioteques però també s’ha de tenir present la situació familiar, els horaris, la situació econòmica, etc. O també el fet de donar la teoria a casa. Perquè ningú garanteix que l’alumne estigui prou motivat com per mirar-se els continguts i entendre’ls. I en el cas s’hauria d’utilitzar l’hora de pràctiques a l’aula per explicar tota la teoria (quan precisament això és el que es vol evitar).

En conclusió, vam aplicar l’anomenat “Flipped Classroom” per a treballar aquest mateix tema, ja que vam mirar els recursos a casa i un cop sabent de què tractava ho vam posar en pràctica i resoldre dubtes a l’aula. El resultat va ser un debat molt interessant a través del qual vam poder analitzar diferents punts de vista i formes de pensar. Per la qual cosa podriem dir que aplicar el “Flipped Classroom” a l’assignatura d’Habilitats Comunicatives va ser tot un èxit, ja que va incitar a la participació i a la reflexió sobre aquest tema.

La Seguretat a Internet

Internet és una eina útil i positiva però també pot arribar a ser molt perillosa si no se’n fa un bon ús, per això s’ha de concienciar als usuaris de tots els riscos que poden existir.

Primerament, hem d’instal·lar un antivirus com a mesura de protecció dins la xarxa per a evitar danys al ordenador, dintre d’aquest antiviurs solem trobar un firewall que és un filtre que ens ajudarà a estar protegits camuflant la nostra IP quan fem connexions a la xarxa.

En segon lloc, hem de tenir en compte que la seguretat a internet va lligada amb la identitat digital, per tant s’ha de vigilar en tot moment quina informació compartim, com i quan ho fem.

Existeixen dos tipus de conductes negatives en la utilització de les eines tecnològiques:

  • Conducta adictiva: les persones que estan continuament connectades a la xarxa, tenen una necessitat constant d’estar en contacte amb els dispositius mòbils.
  • Conducta disfuncional o disruptiva: les persones que fan un mal ús de la xarxa com ara el ciberassetjament o el phishing.

El ciberassetjament és l’agressió entre usuaris a través dels dispositius mòbils i eines tecnològiques que avui dia que es dona amb facilitat i freqüència.

Hem de tenir en compte que poden haver moltes maneres de ciberassetjament, com ara els insults, amenaçes, compartir i difondre informació privada (videos i fotos), suplantar identitats i el sexting que englobaria tota la difamació de contingut sexual confidencial.

Com a educadors hem de saber reconèixer d’una banda qui pot estar patint un ciberassetjament a través de canvis físics, conductuals o emocionals. Caldrà fer un acompanyament a aquests alumnes per fer front a la situació i ajudar-los a recuperar l’autoestima. D’altra banda, qui pot ser un ciberassetjador a través de mesures de detecció, i després caldrà deixar clares les conseqüencies d’aquesta conducta, fer que assumeixin la seva responsabilitat i aplicar el càstig pertinent. També es podran utilitzar les mesures correctores cautelars (expulsió de l’alumne o no deixar-lo participar amb el grup) i les mesures educatives (assessorament en temes de convivència).

En quant a les families, cal mantenir-les informades i aconsellar sobre quina pot ser la millor forma d’actuar en els dos casos.

Les actuacions amb el grup classe també són de gran rellavança, tant per a prevenir com per a tractar el ciberassatjament. Cal educar en la gestió positiva de conflictes, treballar les habilitats socials i l’expressió de les emocions per fomentar l’empatia i utilitzar estratègies per a cohesionar el grup.

És important coneixer i tenir en compte les diverses normatives que regulen els aspectes relacionats amb la protecció de dades i l’ús de les imatges, per basar les nostres actuacions en la legislació establerta.

Mobile learning

simpson mobile learning

Actualment, ens trobem immersos en una societat digital on els dispositius mòbils estan plenament incorporats a la vida quotidiana de nens i adolescents. Aquest fet fa que sigui necessari introduir-los als centres educatius i educar als nens per a que aprenguin a fer un ús adequat i responsable.

La integració de les tecnologies digitals en les activitats d’ensenyament són un element essencial en l’educació d’avui en dia. S’han de fomentar les competències necessàries perquè els alumnes puguin aprendre de manera autònoma al llarg del seu recorregut acadèmic i durant la seva vida. Introduir els dispositius mòbils a l’aula permet ampliar l’aprenentatge fent la recerca de informació més simple, immediata i en qualsevol lloc.

Els infants i adolescents cada dia estan més familiaritzats amb els dispositius mòbils per això utilitzar-los dins del sistema educatiu és una oportunitat per fer els aprenentatges més significatius i motivadors per a ells. La incorporació dels dispositius mòbils dona també la oportunitat de millorar la relació entre alumnes i professors.

Assolint un bon funcionament d’aquests dispositius podem fer una educació més enriquidora i inclusiva per a totes les persones ja que aquests dispositius estan a l’abast de tothom i fins i tot podem trobar aplicacions especialment dissenyades per facilitar i millorar l’aprenentatge de alumnes amb necessitats educatives especials.

Per poder veure millor com s’estan introduint al Sistema Educatiu Català els dispositius mòbils hem elaborat el següent mapa conceptual:

Mapa conceptual_Dispositius Mòbils

Storytelling i narracions digitals

Per familiaritzar-nos amb el món dels Storytellings vam fer recerca per internet i la veritat és que ens va costar temps trobar-ne un que ens agrades ja que molt estaven explicats de manera poc atractiva. Després de veure’n molts, vam trobar l’escollit, el qual ens va cridar molt l’atenció ja que, a més a més de ser molt dinàmic, explica una història sense necessitar del llenguatge verbal escrit, fent-se entendre inclús així, amb tota perfecció. Aquest fet ens va impactar ja que la història ha estat capaç de marcar-nos i fer-nos reflexionar molt sobre el seu contingut.

La història que explica aquest, es tracta de com amb el pas del temps, l’home ha anat destruint paulatinament tot allò que l’envolta. La societat, des de fa molt anys, ha prioritzat el seu benestar davant de l’entorn, sense tenir en compte que existim gràcies a ell. Es veu clarament com explotem tots els recursos que tenim al nostre abast i cada cop més degut a la societat capitalista en la qual estem immersos. Els temes que es tracten són molt diversos, maltractament animal tant per al nostre propi consum alimentari com per a vestimenta, desforestació de boscos per a l’elaboració de paper,  contaminació mediambiental per residus tòxics, construcció agressiva sobre entorns naturals, concloent amb una societat de consumició massiva.  En el següent enllaç es pot visualitzar aquest Storytelling tant interesant.

El següent pas va ser pensar una història que tractes un tema enfocat en l’educació social com a futures educadores que volem ser i vam plasmar-la en sis vinyetes elaborant un Storyboard. La nostra història se centra en un alumne d’una UEC amb problemes de conducta, que no se li donen bé les assignatures curriculars i se sent infravalorat. Vam voler reflectir que cada persona, per diferent que sigui la situació en la qual es trobi pot descobrir, si se li dona l’oportunitat,  allò en el que destaca, ja sigui en un àmbit escolar, familiar o al carrer. En el nostre cas ens hem centrat en un context de carrer on el nostre protagonista descobreix el seu talent que és pintar i paral·lelament com una persona desconeguda confia en ell i li dóna la possibilitat d’explotar el seu talent d’una forma més cívica i transformant les conseqüències negatives en positives. Durant el relat es tracten diversos aspectes com la confiança en un mateix, la millora de l’autoconcepte i l’autoestima, l’empatia, l’esforç i la igualtat d’oportunitats.

Storyboard

Per últim vam passar a elaborar el Storytelling, i se’ns van presentar una série de dificultats ja que hi havia programes que ens feien pagar per accedir i d’altres que feien servir paraules tècniques en altres idiomes. Finalment vam escollir el programa GoAnimate, que després de dedicar temps i esforç, ens hem sentit molt a gust treballant amb ell. Ens ha permès crear un context que s’adaptava amb la idea que nosaltres teníem i afegir tota mena d’objectes i personatges per donar sentit a les vinyetes de manera satisfactòria. Estem molt orgulloses dels resultats obtinguts i a més a més, creiem que ha estat una bona experiència, ja que no coneixíem l’existència d’aquest tipus d’eina d’aprenentatge ni dels diferents programes existents per elaborar-la.  A continuació, si entreu en aquest link, podreu visualitzar el nostre Storytelling:

https://goanimate.com/videos/0JM25FAFCvKI?utm_source=linkshare&utm_medium=linkshare&utm_campaign=usercontent

La Identitat Digital i les Xarxes Socials

Desprès de la tercera classe d’Habilitats Comunicatives hem conegut quin és el significat de la identitat digital, que podem definir-la com el conjunt de característiques que ens identifiquen dins la xarxa, és a dir, consta de tots aquests llocs als que accedim dins d’internet com a usuaris. No sempre la identitat digital ha de correspondre amb la identitat física, per tant cada usuari escull quina informació vol compartir i fins i tot pot inventar-se una identitat.

El paper de l’educador/a en aquest àmbit és donar estratègies, orientar i informar per tal de que els alumnes puguin fer un ús responsable i es conscienciïn dels perills que comporta tenir un perfil dintre la xarxa.

Actualment des del Departament d’Educació s’exigeix als docents que disposin de una competència digital i que aquesta sigui transmesa als seus aprenents amb la finalitat que aquests l’hagin adquirit un cop finalitzada l’etapa educativa obligatòria.

També s’ha de tenir en compte que com a familiars hariem d’evitar que els menors tinguessin accés a les xarxes socials, ja que és una eina que està pensada per a majors d’edat i, per tant, l’ús que se’n fa pot ser perjudicial i perillós per als infants.

Fent referencia a la recerca de la identitat digital de les membres del grup a través de Google, podriem dir que l’entrada més comú compartida per quasi bé totes és la del Faceebook . Tot i que totes el teniem privatitzat, una persona qualsevol podia accedir a informació bàsica, com gustos, amics, etc i a totes les fotos de perfil i portada.

Segons la persona, i els seus gustos i aficions, les segones i terceres entrades han anat variant. Podem veure si pertany a algún grup organitzat per l’ajuntament; si participa en algún club d’esport; podem veure si treballa, i si és així, en quina empresa; també observar pàgines web fotogràfiques; i l’enllaç a altres xarxes socials com podrien ser Instagram, MySpace, etc.

Hem pogut comprovar, que aquells membres del grup amb nom ‘comú’ com pot ser Garcia, per ficar un exemple, ha estat més difícil de trobar, ja que apareixen milers d’entrades amb persones que compartien aquest nom. Els altres membres del grup amb noms menys comuns van ser identificats ràpidament.

En relació al programa “Take this Lollypop”, ens permet veure a través d’un curtmetratge el perill de les xarxes socials i de tenir les nostres dades personals visibles, fent protagonista d’aquest curtmetratge a la persona que accedeix aquest programa amb el seu compte de Facebook. El programa ens va impactar molt i ens va acabar de conscienciar de l’importància de fer un bon ús de les xarxes socials en les quals compartim moltes de les nostres dades personals.

Noves formes d’aprendre a l’Era Digital

Després de la segona classe d’Habilitats Comunicatives hem pogut fer una reflexió sobre diversos aspectes que nomenarem a continuació.

Gràcies a les noves tecnologies podem llegir i escriure en línia. Les Xarxes de navegació com Internet són més diverses i sobretot més grans, tenim a l’abast molts recursos que ens faciliten un millor enteniment de la informació i la interacció amb persones d’arreu del món, ja que les aportacions de cada individu es comparteixen globalment.

Una de les principals diferencies, comparant-ho amb els llibres, és que qualsevol pot publicar una entrada a Internet sense la necessitat de passar per cap filtre que ho consideri fiable. Aquest fet fa que sigui important ensenyar estratègies als aprenents a l’hora de buscar i contrastar la informació.

Els avantatges que té llegir i escriure en línia, són el fet de poder adjuntar arxius, com imatges, documents, so, etc., que el text es pot manipular tants cops com un desitgi i que les dades tenen una permanència.

També és important destacar que els textos digitals no són linials, ja que en aquests hi ha enllaços, imatges, vídeos, etc., i és el lector qui tria on començar i acaba la seva lectura.

A diferència del mètode tradicional d’estudi com són els llibres, amb les noves tecnologies aprenem sols, gràcies als recursos d’autoaprenentatge que aquests ens ofereixen.

Com bé ja sabem l’escola actual no està evolucionant al mateix temps que la societat en general, això fa que es produeixin uns desajustaments que es veuen reflectits en els resultats del sistema educatiu. Seguim utilitzant els llibres com a l’instrument d’aprenentatge principal i quasi bé únic sense adonar-nos de tots els coneixements que ens podrien aportar la introducció d’altres metodologies de treball.

Tenint en compte tots els aspectes comentats anteriorment és important saber que és necessari fer un canvi en tot el procés educatiu a l’hora d’introduir les noves tecnologies a l’aula, és a dir, que els docents s’han de desenvolupar com a professionals amb la finalitat d’aconseguir que els aprenents siguin els protagonistes del seu ensenyament- aprenentatge (autònoms, crítics i capaços d’elaborar i interpretar).

Per tal de reflectir de manera clara i dinàmica com creiem que hauria d’actuar actualment un professional de l’àmbit de l’educació hem elaborat següent tipografia adjuntada “Els 10 manaments del docent del segle XXI” amb l’ajuda del programa Piktochart.

Els 10 manaments del docent del segle XXI